Després de recórrer més de 2.000 kilòmetres, hem arribat a Venècia! Al llarg del nostre viatge, hem descobert un espai de trobada inesperat: les sortides de grans supermercats. Ha estat un espai de trobada i coneixença des d’Andorra fins a Itàlia. Recordem alguna de les persones que hem conegut en aquests espais al llarg del nostre viatge:
A prop de Carrù, Itàlia – Dimecres 25/10
Quan l’Elena surt del supermercat, veu un home gran que es mira al David amb una mirada molt especial. El mira com si se li hagués obert de cop un món! Amb els ulls ben oberts i brillants. Quan s’atura a xerrar amb nosaltres, entenem el perquè de la seva mirada. Ens parla de quan tenia 30 anys i va fer la volta al món. Va estar viatjant de juliol a juny, quasi un any. És bonic veure amb quina precisió recorda la seva experiència, que encara il·lumina els seus ulls.
A prop Crescentino, Itàlia – Diumenge 29/10
Al sortir de fer la nostra compra, seiem al terra i piquem una mica de pa amb pernil i formatge. Hi ha una senyora que acaba d’aparcar al pàrking del supermercat. Surt del seu cotxe i s’apropa a nosaltres. Porta les mans plenes de bombons, aquells amb envoltoris de colors brillants, d’aquells que són ben sorollosos quan els obres. S’apropa a nosaltres amb un somriure lluminós, oferint-nos els bombons i desitjant-nos bon viatge. Quan veu que estem contents amb el seu regal, corre cap al cotxe i torna a venir amb les mans encara més plenes de bombons.
A prop de Pavia, Itàlia – Divendres 03/11
A la sortida d’un supermercat, se’ns apropa una dona gran. Somrient, ens demana sobre el nostre viatge. Ens felicita per l’aventura i, seguidament, ens diu: “Tinc enveja de la gent que és lliure. Si tornés a néixer i algú em digués que naixia per ser muller, mare i àvia, li tallaria les orelles”.
Deixa un comentari